Contra el pànic bancari

No cal dir que vivim els moments més delicats de l'euro després del rescat bancari espanyol i abans de les eleccions gregues. És en aquest context d'incertesa que creix la por, la reacció instintiva de salvar la pròpia pell rescatant els diners que tenim al banc per ficar-los sota el matalàs. Hem volgut tractar aquest tema amb tacte i donant arguments per intentar rebaixar el neguit. Les emocions són males companyies per les decisions econòmiques, igual que per les polítiques. Jo sóc pàrtidari de deixar els sentiments per les persones que estimem i no per la vida econòmica, tot i que cal fer un esforç considerable.
Em deia una companya que el tema planteja el dilema de la responsabilitat col.lectiva enfront a la llibertat individual. És cert, és un punt de fricció entre les dues. Una altra persona em deia que apel.lar a la responsabilitat col..lectiva sí que és poc racional. No hi estic d'acord, penso que racionalment hem de cedir part de la nostra sobirania individual al bé col.lectiu. Ho fem normalment de forma automàtica pagant impostos, per exemple. Ara cal que ho fem més conscientment, per evitar un naufragi col.lectiu.