dissabte, 23 de juny de 2012

Quan Keynes mirava al futur

El 10 de juny de 1930, l'economista britànic John Maynard Keynes, va fer una conferència a la Residencia de Estudiantes de Madrid. Era el començament de la Gran Depressió i Keynes va preferir parlar del futur a cent anys vista enlloc del moment econòmic, que qualificava d'enorme pessimisme.
En aquesta perspectiva, l'economista més influent del seu temps era molt optimista. Es basava en els avenços tecnològics que s'anaven produint i que feien avançar la productivitat de l'economia a grans passes. El petroli, l'electricitat, l'automòbil, l'aviació o el telèfon eren descobriments o invents encara recents.
Aquests avenços haurien de permetre els néts de Keynes i la resta de la humanitat resoldre el seu problema econòmic, és a dir, superar l'estricta lluita per la supervivència en el dia a dia. Calculava que el nivell de vida es podia multiplicar per 4 o per 8 respecte al de 1930. Es va quedar curt, doncs la realitat és que el PIB mundial s'ha multiplicat per 31 des de llavors. I això que pel mig hi va haver la II Guerra Mundial, una catàstrofe que va acabar amb la vida de 50 milions de persones, el pitjor conflicte de la història de la humanitat. Evitar les guerres era justament una de les premises que Keynes posava per arribar a aquest creixement econòmic que hauria de permetre tenir jornades laborals de 3 hores, 15 a la setmana, enlloc de les 40 que s'havien assolit pocs anys abans que fes la conferència.
Imaginava una societat del lleure en què les persones podrien arribar a tenir problemes per omplir de sentit la seva vida i es fixava en les vagaroses dones de classes acomodades del seu temps per afirmar que hi estava creixent la neurastènia que es podria estendre a tota la societat del futur.
Com que parlava a Madrid, feia referències a Espanya i en va deixar de molt sucoses: "España se ha negado a dedicar todo su esfuerzo a la lucha para lograr en carrera acelerada la plétora económica. Pero serán las naciones que hayan sabido conservar su vida, cultivando con perfección cada vez mayor el arte de vivir, sin venderse por lo que constituye los medios de vida solamente, las que podrán disfrutar de la abundancia económica cuando esta llegue".
I és que Keynes creia que el benestar faria possible superar "el móvil pecuniario como lo que es, una morbidez algo asquerosa". Una part de la societat es podria dedicar així a fer créixer la seva personalitat deslligada de la lluita per la supervivència diària, però advertia que una altra part dels ciutadans continuaria dominada pels diners, "pero los demás no tendremos ninguna obligación de aplaudirles y alentarles".