Cap a la República Federal d'Europa

Va ser dimarts passat, llegint el diari al metro a les 7 del matí que vaig descobrir a l'agenda del dia que en Niall Ferguson faria una conferència a les set de la tarda a la Pedrera. Cap a les 10 vaig començar a buscar els organitzadors i a les dues aconseguia trobar-me amb Ferguson. És un dels referents principals en el món anglosaxó de la visió de l'actualitat econòmica enquadrada en la perspectiva de la història econòmica. En aquest mateix blog es poden trobar 6 capítols de la seva sèrie televisiva "The ascent of money". Vull dir que és també una referència professional pels que ens dediquem a la tele. I ho és a pesar de les discrepàncies ideològiques que hi tinc. De fet, aquesta és una de les coses que m'agrada més: aprendre dels que pensen diferent, perquè sempre tenen raó en moltes coses que un mateix no havia vist, encara que al final el seu discurs sigui incomplert. Per exemple, a Ferguson rarament se li escolten referències als drets socials, als problemes de la classe treballadora, a la igualtat; no és el seu tema, ell es fixa en els actors principals de l'economia i menysté els efectes sobre la major part de la població. Això el porta a "comprendre" el règim de Pinochet a Xile per l'èxit de les mesures econòmiques que va prendre i sense tenir en compte l'altíssim cost social que es va pagar, a més de la violència política. Ja dic, pensem diferent, però les seves anàlisi sobre la situació de l'euro són molt brillants. Ara, diu, no hi ha més remei que avançar cap a una República Federal d'Europa si no es vol allargar la inestabilitat de forma indefinida. No serà fàcil, però a mi aquest camí sí que m'interessa. Per cert, les imatges de les monedes de la unió monetària llatina que apareixen a l'entrevista ens les va proporcionar Rafa Company, autor del magnífic blog http://www.museudelsdiners.blogspot.com/