Crisis diferents a República Dominicana

Fa vint anys, la República Dominicana vivia una llarga crisi a causa de la crisi del deute extern que va afectar tota Amèrica Llatina. Aquests països depenents financerament del Nord i les institucions internacionals rebien de l'FMI la consigna de retallar la despesa pública i acabar amb les subvencions a productes bàsics que feien una mica més fàcil la vida de la gent. Hi va haver oposició popular i repressió oficial, amb esdeveniments com el Caracazo, a Veneçuela, o els fets de 1984 a República Dominicana, que van acabar amb un centenar de persones mortes per les forces d'ordre públic.
Ara estem enmig d'una crisi econòmica internacional i a Amèrica Llatina hi ha diversos països que mantenen un creixement positiu. A República Dominicana, els sis primers mesos de l'any s'ha crescut un 1,4%, gràcies sobre tot a l'acció del govern invertint en obres públiques i altres despeses que han ajudat a mantenir el ritme. L'FMI ha enviat una missió al país i ha recomanat augmentar la despesa pública més enllà del límit posat pel mateix govern!
Òbviament el context és diferent i entremig hi ha hagut una cura d'aprimament de l'estat brutal per les conseqüències socials, tot i que desitjable des del punt de vista de l'eficiència d'uns recursos sovint malbaratats.
Allò que no ha canviat és el retard en les dues àrees socials fonamentals: educació i sanitat. Les escoles continuen mal dotades, amb professors absentistes i alumnes desmotivats. La sanitat encadena vagues de metges mal pagats i manca de materials essencials. Són problemes que van més enllà de l'acció d'un govern durant una sèrie d'anys i que s'arrelen en l'actitud de les persones, però està clar que falta més decisió per part dels responsables, que es gronxen excessivament en la bona salut de la macroeconomia.
I un canvi interessant és el de les relacions internacionals del país, abans monopolitzades per la presència EUA. La Unió Europea s'ha consolidat com la principal aportació de cooperació al desenvolupament, Espanya també ho ha fet com a referent europeu, tot i que Itàlia i França mantenen presència important. La novetat més suggerent, per a mi, és la relació amb altres països del Sud, com Brasil, que manté la presència d'importants empreses al país, la petició d'ingrés a Caricom, el paper de mediador en les relacions Chávez Uribe que ha fet Leonel Fernández i fins i tot la presència en processos polítics en el Pròxim Orient. Tota una demostració que la idea de les relacions Sud Sud era possible i havia de tenir fruits, ja són aquí.