dissabte, 1 d’agost de 2009

50 anys de l'estiu més calent del Carib

Ens queden 48 hores per agafar l'avió cap a República Dominicana i al meu cap bullen els fets que van convertir l'estiu de 1959 en el més calent de la història del Carib. Les fotografies són del llibre de Luis González Mata "Cisne, yo fui espía de Franco" en què explica com va iniciar la seva "carrera" a Santo Domingo, assessorant Trujillo en temes d'espionatge i seguretat per encàrrec del mateix Franco. Els dos dictadors eren aleshores molt propers, es donaven suport mutu i els diplomàtics de Trujillo van jugar un paper clau en l'entrada d'Espanya a l'ONU.
El cas és que el 1959 hi havia gran tensió entre el líder revolucionari cubà Fidel Castro i Rafael Trujillo. Castro havia dit que Trujillo seria el pròxim dictador a caure i aquest es va prendre l'amenaça molt seriosament. Va rearmar l'exèrcit i va encomanar a González Mata la creació d'una legió estrangera feta de veterans de guerra, o sigui, gent experta en el combat.
Va ser una operació internacional en la que van intervenir, segons Cisne, els serveis secrets alemanys i que va tenir una pota a Madrid, on es va muntar una oficina de reclutament que es va nodrir de veterans de la División Azul. Dos vaixells van salpar per creuar l'Atlàntic carregats de gent altament perillosa provinents també de la legió estrangera francesa i de la milicia ustachi de Croàcia que s'havia aliat amb Hitler.
A l'altra banda hi havia els grups d'exilats dominicans d'esquerres que van rebre l'acollida de la Cuba de Fidel i que comptaven amb l'assessorament d'Alberto Bayo, militar de la República espanyola. La lluita entre el feixisme i el socialisme de la guerra civil espanyola, de la segona guerra mundial podia tenir un altre episodi en aigües caribenyes.
I, efectivament, va ser així. El 14 de juny van desembarcar a les costes dominicanes tres grups de guerrillers amb la intenció de seguir l'èxit dels cubans creant focus d'aixecament a l'interior muntanyós del país. Trujillo va mobilitzar els seus efectius i la legió anticomunista que havia creat i que va demostrar gran efectivitat en matar o capturar tots els expedicionaris.
El 16 d'agost es va donar una ofensiva en sentit contrari. Després d'uns treballs d'intel.ligència en què haurien participat alemanys i nord americans, Trujillo va llançar un parell d'avions cap a Cuba carregats amb armes i homes, entre els quals un capellà espanyol i Alfredo Malibrán, veterà de la legió francesa però de nacionalitat espanyola. L'operació va fracassar perquè els serveis d'informació de Castro l'havien detectat i van enxampar els invasors quan baixaven de l'avió.
La premsa de l'època va informar parcialment dels fets, però la història encara s'ha d'explicar. Fins ara, els revisionistes i els salta taulells m'ho han impedit.