dissabte, 12 de juliol de 2008

El xarcuter del barri

Té la panxa grossa i rodona, la cara havia estat ovalada i ara deformada en la part central per l'excés de greix a les galtes. Sovint va mal afaitat i al coll hi té verrugues que fan uns mica de fàstic. Les ulleres són gruixudes i amaguen uns ulls petits que miren el seu interlocutor en contrapicat, de baix a dalt amb el cap inclinat cap endavant. Somriu i riu sovint, però les coses que explica no són per riure gaire. La dona el va deixar després que ell descobrís que s'entenia amb un altre a les hores que ell era a la xarcuteria. Es veu que s'ho feien al mateix pis d'ells i aquesta és una de les coses que més el molesten. Ves, ja podrien haver anat a un altre lloc, a un hotel! perquè ho havien de fer a casa meva?
Des que es van separar, la xarcuteria va anar de mal en pitjor. La dona tenia una calidesa de tracte que ell no pot aconseguir. Transmet bonhomia, però també una aspresa masculina que deu espantar la clientela. Va intentar canviar l'aparador i fer-lo més atractiu, va comprar una màquina de fer pollastres a l'ast per vendre el diumenge, va fer ofertes de vi de Rioja a 3€ l'ampolla. Però res d'això va aturar la caiguda de vendes ni va treure el negoci del que ja era la fase terminal.
El cartell de "se traspasa" va estar penjat unes quantes setmanes. Un cop va aconseguir tancar un tracte va emplear-se com a xarcuter en un supermercat. No va durar més de 15 dies perquè l'establiment va decidir tancar. Des de llavors ha fet feines esporàdiques, com la d'aquella xarcuteria de la zona alta de la ciutat. Allà també va durar poc, però perquè ell no estava disposat a estar pendent del telèfon i dels capricis horaris de l'amo i els seus clients. Un d'ells era un personatge del món dels negocis i la política amb gustos de nou ric. Encarregava caviar i demanava que ell mateix li portés i li preparés un plat d'ous ferrats amb els ous d'esturió d'acompanyament. És l'última història que em va explicar en trobar-lo pel carrer.

1 comentari:

Mariona ha dit...

Ocho millones de historias tiene la ciudad de Nueva York.
Si naciste pa martillo, del cielo te caen los clavos