dissabte, 18 d’octubre de 2008

La històra reversible a Pals


A la plana que s'estén als peus del massís del Mongrí trobem avui camps d'arròs, camps de golf i una zona protegida pel seu interés natural. És una combinació fruit de la superposició de forces durant els últims cent anys. El conreu de l'arròs havia estat propi de la zona des de l'edat mitjana, però al segle XIX es va interrompre per evitar el paludisme. L'activitat va tornar de mans de Pere Coll i Rigau, un empordanès que tornava de fer les Amèriques a Cuba i va reprendre el conreu de l'arròs seguint la tècnica del moviment continu de les aigües per evitar la proliferació de mosquits.
L'agricultura va ser el motor econòmic de la zona i va viure el seu moment d'auge després de la guerra civil, quan apretava la gana per manca d'aliments. Un arrossaire que llavors estava en plena activitat em descrivia com ell mateix havia desbrossat terrenys per fer-hi l'arròs. Ara, em deia, aquests terrenys els volen deixar de conreuar, que tornin a l'estat com es trobaven abans, quin disbarat! Per aquest home, protegir aquesta zona i retornar-la al seu origen equival a esborrar unes quantes línies de la seva biografia. Pertany a una generació que veia en l'activitat agrària el domini de l'home sobre la naturalesa i, sobre tot, el camí del progrés econòmic. Qui millor ho va expressar va ser en Josep Pla, a la història de l'arròs de Pals, quan elogia el paisatge dels camps d'arròs trobant com a qualitats l'ordre i el rendiment.
Amb la panxa plena i dècades després, la mirada actual varia i tendeix a valorar l'estat de naturalesa de flora i fauna. Més tenint en compte els plans que barrinen els empresaris del sector turístic de la zona, que pretenen construir un port esportiu i urbanitzar les zones que queden sense tocar a la platja de Pals, en part per la presència de les antenes de Radio Liberty durant dècades.