dimarts, 11 de setembre del 2007

Dignitat francesa

Guy Môquet era un noi de 17 anys quan va ser detingut pels nazis a Paris en plena II Guerra Mundial. Era fill del diputat comunista Prosper Môquet, que patia presó a Algèria. A Guy el van conduir al camp de concentració de Chateaubriand i, passat un temps, va ser afusellat amb un grup de resistents. Al jove li va quedar esma per deixar unes paraules escrites: "vosaltres que us quedeu, sigueu dignes dels que morim".
N'hi va haver, de dignes, però també molts altres que no ho van ser gens, com els policies francesos que el van detenir i lliurar als nazis. Després va venir la victòria dels aliats i la magnificació del paper de la resistència per sobre de l'actitud covarda d'una part important de la societat francesa i directament còmplice de part d'un grup de dirigents polítics i militars.
França arrossega importants contradiccions, però per mi és un referent cada cop més ferm.
Quan passo els Pirineus els ulls s'omplen de verd per la vegetació que creix arreu gràcies a la pluja i el cabal enorme dels rius. Tots els colors són presents als jardins, plantes i flors que trobes a cada pas.

A cada petit poble hi ha un quiosc on trobar una bona selecció de premsa francesa, que molta gent llegeix. Llibreries, teatre, esdeveniments culturals, gastronòmics...El nivell del país està molt per sobre nostre i em causa admiració. La raó d'aquesta diferència no és que els francesos siguin més dotats que nosaltres. La diferència és que el seu govern inverteix molt més en educació, una activitat que es considera un valor republicà, un dret dels ciutadans que van fer la revolució contra la submissió al Rei.

La dreta francesa qüestiona ara la revolució fixant-se exclusivament en els fets sanguinaris protagonitzats per Robespierre. Reivindica la França dels reis que van construir el país fins aleshores. Nicolas Sarkozy vol fer una sotragada en la societat francesa i, de moment, s'en surt. Sempre va bé replantejar-se les coses, però confio que en aquesta societat tan madura surtin veus que matisin el poder cada cop més gran d'un sol home.