dijous, 7 de març del 2013

Finances ètiques


Fa més de deu anys que a Catalunya va agafar força l'interés per la banca ètica. Vaig seguir aquests moviments inicials amb atenció, quan es volia crear un banc nou per fer activitats financeres amb criteris ètics. Allò no va quallar perquè el Banc d'Espanya és molt estricte i exigent en demanar condicions per iniciar una aventura com aquesta. De fet, ben pocs bancs nous es pot dir que hagin començat en aquest temps. La qüestió és que alhora que el grup català per la banca ètica s'estavellava contra aquesta paret, al País Basc va sorgir un altre grup que va optar per relacionar-se amb la Banca Popolare Etica, una entitat que ja comptava amb tots els permisos del Banc d'Itàlia. Així va sorgir el projecte Fiare, que en el seu estadi últim pretén ser una filial de la BPE a Espanya. Ara ja tenen diverses oficines i esperen arribar a aquesta condició de filial a finals d'aquest any.
A més de Fiare, a Catalunya també comptem amb l'experiència de Coop 57, una cooperativa de crèdit amb llarga experiència sorgida del moviment obrer i l'economia social. Tota una xarxa de petites empreses d'aquest caire es recolzen en aquesta isntitució i ha estat molt interessant conèixer-los i sentir els seus arguments. El més diferencial respecte la banca convencional és el sistema d'avals mancomunats que tenen per si les coses es torcen i no es poden tornar els diners. És una socialització del risc, igual que fa Arç, una altra experiència interessant, ara en el camp de les assegurances. En definitiva, com diu un dels participants al reportatge, la banca ètica és marginal pel que fa al volum de les operacions, però és gran quant a marcar tendència de cap on haurien d'anar les coses si volem una economia més humana.