Recordar Ernest Lluch

He passat tot el cap de setmana amb Ernest Lluch passejant per la meva memòria. Divendres vaig estar amb la seva filla Eulàlia gravant una entrevista sobre el seu pare a casa seva i també a Vilassar, on hi ha la Fundació. He buscat intervencions d'ell a televisió i les combinarem amb les explicacions de l'Eulàlia de caire més personal. Fer lligar les dues facetes serà el repte per aconseguir una peça que ens apropi humana i intel.lectualment aquest personatge. De fet, no costarà gaire que l'espectador hi connecti, poques persones suscitaven tanta empatia com aquest professor senzill i divertit, però alhora profun i seriós. Jo el llegia sovint al diari i l'escoltava a la ràdio habitualment quan anava a buscar els nens a l'escola. L'Eulàlia em deia que l'alegrava que m'en recordés i jo li vaig respondre que no puc evitar-ho, forma part del disc dur d'informació acumulada els darrers vint i cinc anys, no té cap mèrit. El 21 de novembre farà nou anys del seu assassinat, però el recordarem pel que va fer i dir, no pels seus botxins.