diumenge, 8 de gener del 2012

Les primàries nordamericanes i els europeus

Diaris i televisions tornen a ser plens d'informacions sobre la cursa per escollir candidat al partit Republicà dels Estats Units. Com cada quatre anys torna aquesta plaga informativa que genera tant de soroll i priva de conèixer altres temes. Esclar, les eleccions nordamericanes són molt importants, ja ho sé. Però fins el novembre no voten de debò i mentrestant maregem el personal amb aquestes càbales que poden ser molt interessants pels amants del marqueting polític, però aporten ben poca cosa als nostres ciutadans.
Els europeus a penes ens coneixem entre nosaltres. Les informacions dels mitjans se centren, alte cop, en les baralles de líders polítics. Recordem les famoses batalles entre Sarkozy i Villepin, entre Brown i Blair. En canvi sabem ben poc de l'estil de vida dels ciutadans d'un i altre país, de les seves condicions de treball, de les ajudes públiques que tenen, dels seus hàbits d'oci. Els periodistes fallem en aquest sentit, igual que ho fa el cinema europeu, que també és minoritari. Qualsevol sap què és el Thanks giving day nordamericà però no tenim idea de quina és la festa alemanya que celebra la seva diada nacional. Queda molta Europa per construir dins les nostres mentalitats, però el primer pas passa per alliberar-nos del papanatisme que suposa explicar cada votació de les primàries nordamericanes amb prèvies i anàlisis com si es tractés del pas decisiu cada dia. Per cert, a Alemanya celebren la reunificació amb la RDA el 1990 cada any el 3 d'octubre.