dijous, 13 de gener de 2011

Les constructores i el fracàs del progrés


Les grans empreses de la construcció d'obra civil a Espanya han agafat una dimensió extrraordinària els últims anys. Com diu el professor Antón Costas, s'ha produit una coinciència de circumstàncies com el crèdit barat, les subvencions europees i una capacitat d'influència d'aquestes empreses sobre el govern central que han disparat la construcció d'Ave, autovies i aeroports.
El president dels constructors, David Taguas, nega la influència del lobby que presideix sobre el govern i afirma que les infrastructures s'han fet per la voluntat dels ciutadans i en benefici de la productivitat. Es va molestar molt quan li vam preguntar si se li havia plantejat algun dilema ètic en passar de l'oficina econòmica de la Moncloa a Seopan. Una trajectòria que el Congrés de Diputats va avalar amb els vots socialistes i de CiU.
Aquests dies estic llegint un llibre d'un altre professor, Jordi Nadal, que es titula "El fracaso de la industrialización en España". Dedica unes quantes pàgines a explicar el procés de construcció del ferrocarril a l'Espanya del XIX. Va ser un procés accelerat en què es va construir en règim de concessió de l'Estat una xarxa radial amb centre a Madrid que donava poc joc comercial a l'explotació. Es va donar el cas que un dels promotors, el banquer Salamanca, va ser alhora president del banc de San Fernando (l'actual banc d'Espanya) i va acabar rescatant la concessió de ferrocarril que ell mateix havia promogut. Han passat més de cent anys i continuem cometent els mateixos errors, haurem de tornar a estudiar història.