dimarts, 21 de gener del 2014

El pessimisme dels recaptadors d'impostos

Dilluns vaig ser en una reunió del col.legi d'economistes en què es presentava un paper sobre la reforma fiscal. En els prolegòmens de l'acte vaig saludar Valentí Pich, president del Reaf, i em va transmetre una impressió d'escepticisme sobre els efectes que pugui tenir una reforma dels impostos. El problema principal, diu, és que han caigut molt els ingressos. A causa de la crisi, sí, però també per motius estructurals, pel sector econòmic que ha deixat de pagar impostos al nivell que li correspondria. Això va venir a tomb de comentar l'article que va publicar El País diumenge passat sobre la ridícula contribució que fan les grans multinacionals del món tecnològic a Espanya. Entre les set grans empreses (Apple, Google, Amazon, Facebook, eBay, Microsoft i Yahoo) paguen 1 milió d'euros en impost de societats. Les estratègies de planificació fiscal que utilitzen combinen diferents països agafant el que més els convé de cadascun per situar-hi la part de la seva activitat que hi pagui menys. Irlanda, Luxemburg i Holanda són autèntics cavalls de Troia dins la Unió Europea. En Pich s'exclamava davant la indulgència dels polítics i la passivitat de la societat.
Després van parlar dos representants del Registro de Economistas y Asesores Fiscales que han fet l'informe. Van repassar un per un tots els impostos i venien a dir que l'IVA ja és prou alt i que es podrien retallar l'impost de la renda i el de societats. L'impost de la renda ja carrega tipus de més del 50 per cent en contribuents que ingressen 53.000€ l'any, que és una quantitat gens exagerada, el que en diem classe mitjana. El problema és que la gent que ingressa més diners recorre fàcilment a la planificació fiscal, crea una societat o unes quantes per facturar la seva activitat a través d'elles i evitar pagar més del 35%, que és el tipus màxim de l'impost de societats. Quan més gran sigui la bretxa entre societats i renda, més professionals s'apuntaran a la planificació. Tot i això, els economistes que parlaven al col.legi eren partidaris de rebaixar el tipus de l'impost de societats al 25 per cent. Argumenten que és una forma d'atraure inversions, sobre tot de l'estranger i sobre tot si es fa una tisorada d'un sol cop. Però el to amb que parlaven els economistes era d'escepticisme. Deien que la Comissió Europea no deixarà fer una reforma que redueixi la recaptació d'impostos perquè la prioritat és reduir el dèficit públic.
O sigui, que els canvis seran cosmètics, mentre la societat no reuneixi les energies necessàries per pressionar els polítics i fer pagar els que se n'escapen i fan que els recaptadors d'impostos estiguin tristos i deprimits. No per ells, per nosaltres, la majoria de la societat, que veu com canvien les regles del joc fora del taulell.