S'acaba el hi-hi ha-ha?

Durant els anys de l'expansió econòmica hem viscut diverses bombolles a més de la dels preus dels pisos. L'estil de vida que predominava es basava en l'hedonisme del consum i l'actitud individual més ben acceptada era la frivolitat acompanyada de bones dosis d'humor, hi-hi, ha-ha per tot arreu.
Les vendes de llibres s'enfilaven pels autors mediàtics mentre baixaven pels més literaris, ja no diguem els llibres de no ficció o d'assaig. A la televisió s'arraconaven els programes de continguts densos per afavorir els programes d'humor i xerrameca variada.

Ara vivim un procés invers i el cas més paradigmàtic és del Jordi Évole, que en pocs mesos ha fet la metamorfosi de follonero a reportero. Com el flautista de Hammelin, l'Évole porta darrera milions d'espectadors que es van sumant a l'audiència de continguts i abandonen l'oferta frívola del passat. Canvia el professional, canvia també la cadena en la que treballa, que detecta en l'explicació crítica de la crisi un nínxol de mercat en el que diferenciar-se de la resta de l'oferta.
I això passa perquè la societat canvia ràpidament les seves necessitats informatives i lúdiques a causa de la brutal crisi que vivim. Al carrer, els nous moviments socials fan que les persones s'impliquin en les lluites per l'habitatge i contra els bancs. El 15M sorgeix amb força i es dóna el desencontre amb els sindicats i els partits polítics d'esquerra.
Els joves que acaben d'arribar a la reivindicació no volen saber res d'uns aparells que perceben com a burocràtics i fins i tot còmplices de l'estat de coses que ha portat a l'actual situació. És una visió ingènua i injusta perquè menysté, ignora, els guanys que ha suposat tenir aquests instruments ben reconeguts institucionalment des de la transició. De fet és una ignorància acumulada pels anys de mandra de fer l'esforç d'informar-se, d'entendre mínimament com funciona aquesta defensa dels drets socials i econòmics en l'actual sistema, òbviament millorable.
Però jo em pregunto si tota aquesta gent que ara es mobilitza hagués participat als sindicats i partits d'esquerra els anys anteriors, si tota l'audiència dels programes de hi-hi ha-ha hagués seguit els programes de continguts informatius, hauríem pogut evitar la crisi?