dijous, 11 d’octubre de 2012

Qui es va equivocar més a les caixes d'estalvi?




La crisi que vivim té com a principals protagonistes les caixes d'estalvi, que van anar més enllà que els bancs en la concessió de crèdits de dubtós retorn en plena bombolla immobiliària. Els dubtes sobre aquestes entitats han planat des de fa anys, però només ara s'ha posat fil a l'agulla i s'han reconegut les seves necessitats de refinançament. Tot això ens ha fet molt mal i encara ens en farà més. Per això convenia intentar aclarir causes del problema: mala gestió de les pròpies entitats o/i vigilància insuficient del Banc d'Espanya. És una qüestió que trigarà en trobar una resposta completa, però aquí hi ha una humil aportació periodística.
Vull dir també que cal relativitzar els problemes d'aquestes caixes. A Alemanya, les Landesbanken es troben en situació encara pitjor, pel seu volum de negoci més elevat. Són caixes regionals que també van incórrer en aventures. Però en el cas d'Alemanya no tenen la lupa a sobre perquè el seu Estat és solvent i no necessita endeutar-se als mercats internacionals. Per això, l'Àngela Merkel es resisteix a cedir al BCE la facultat de supervisar tots els bancs. No vol que arribi a les caixes i prefereix que el BCE vigili només els bancs grans.
Una altra comparacio internacional interessant és la que ens suggereix la dècada perduda d'Amèrica Llatina. Recordo perfectament tota mena de comentaris despectius i racistes cap els llatinoamericans quan travessaven aquella crisi els anys 80. Doncs bé, gràcies a Pedro Talavera, hem recordat que hi ha molts punts en comú entre aquella situació i la que ara ens toca viure a nosaltres. A pesar d'això, dubto que els habituals egoistes i xenòfobs deixin de ser-ho.