dimecres, 4 de juliol del 2012

El test de la minyona

Aquest país acaba de donar un gran recital d'ignorància, racaneria i classisme a propòsit de la regularització de les minyones en el règim general de la Seguretat Social. Fins l'any passat, les empleades domèstiques només havien d'estar afiliades si tenien un contracte a jornada complerta. Ara ho han d'estar des de la primera hora de feina, encara que sigui a cases diferents, com és molt habitual. Això implica pagar una cotització a la Seguretat Social cada mes, encara que la minyona només treballi unes hores a la setmana al domicili. Les cotitzacions es reparteixen legalment entre empleats i empleadors i són aquests últims els que han de pagar la major part. Durant les últimes setmanes m'han arribat molts comentaris de coneguts que deien tranquil.lament que pensaven traspassar el cost de la seguretat social al treballadors, o sigui, que els rebaixarien el sou. Persones que cobren uns centenars d'euros en el millor dels casos s'hauran d'empassar aquest nou cost que, a dreta llei, hauríen d'assumir els empleadors. És una injustícia palmària i demostra que la llei de l'embut és la més estesa de les que la societat espanyola s'aplica a ella mateixa.
Una altra pregunta fallida en aquest test de la minyona és la de la paperassa. La Seguretat Social espanyola disposa d'un web exemplar, amb molta informació i formularis online que es poden imprimir còmodament a casa. Només omplir-los i portar fotocòpia del DNI a l'oficina per fer el tràmit, ben senzill. Però torna a ser l'ocasió pefecta perquè surti el monstre ignorant que nia en bona part dels ciutadans, que rebutgen fer el mínim esforç de llegir una documentació i fer les passes adients. Un personatge públic com Quim Monzó es suma avui al col.lectiu paperofòbic en una lamentable columna a La Vanguardia en què explica com delega aquestes coses de la paperassa en el seu gestor.
La reforma del règim d'assegurança social de les treballadores domèstiques havia de ser un gran pas endavant en el reconeixement de drets d'un dels col.lectius més febles del mercat laboral. Les dades que es van fer públiques ahir un cop acabat el periode transitori revelen que es van aflorar 17.000 casos de minyones que no cotitzaven. És un balanç molt migrat, tot i que podria millorar amb el temps i algun retoc legal. Però també és un suspens en el test de la minyona, que revela que la societat espanyola té greus problemes de comportament que deslegitimen les crítiques ferotges que sovint es fan als que són dalt de l'escenari mediàtic.