dimarts, 23 d’agost de 2011

La inutilitat del límit a la despesa

El govern europeu de Merkozy continua dictant la política espanyola i ara toca limitar el dèficit públic a la constitució. És una mesura de gran abast que condiciona la política econòmica del país i afegeix un altre peu en el conservadorisme econòmic que marca l'estructura europea des de la unió econòmica i monetària que va fer néixer l'euro.
Però aquesta limitació de la despesa que es vol introduir xoca amb l'experiència recent d'Espanya. El problema que s'ha generat aquí no ha estat causat per una despesa excessiva. El problema va ser una sobtada caiguda dels ingressos a causa de la punxada de la bombolla immobiliària. Això és el que va fer que el dèficit es disparés més enllà de l'11 per cent del PIB.
Imaginem per un moment que tornen els temps de bonança i que la construcció torna a tirar, com passa quan hi ha crèdit barat i ganes de fer beneficis ràpids. Augmenten els ingressos i les administracions augmentaran la despesa com van fer en l'expansió passada. O és que no hi va haver veus que van advertir que hi havia una bombolla i no van ser escoltades? la premsa s'en va fer un tip de publicar articles i titulars sobre la bombolla espanyola. I no era fàcil. Algun cop vaig notar a la pròpia pell la pressió per evitar informacions de denúncia de la situació i dels que l'estaven provocant. Ni el Banc d'Espanya ni el govern central o autonòmic van fer gran cosa per aturar la cursa. Les mateixes pressions que alguns notàvem a petita escala es donaven a la mida de tot el país. Contra això no servirà el límit constitucional a la despesa. Si cal posar límits és a l'especulació i les bombolles, enfortir les institucions amb dirigents capaços de resistir les pressions del mercat. I també els mitjans de comunicació, amb periodistes rigorosos i directius valents que donin cobertura als seus professionals.