dissabte, 12 de febrer de 2011

Els àrabs, la xarxa, el futur i nosaltres


















Els tunisians, els egipcis, ara els algerians es mobilitzen contra règims autocràtics corruptes i poc transparents, però el que els mou no és una exquisida educació política, els mou la falta d'expectatives econòmiques que identifiquen amb aquests sistemes polítics. El jove batxiller que es va cremar a Tunisia n'és l'exemple més patètic.
Construir un sistema que afavoreixi aquestes oportunitats que es reclamen serà molt més difícil que enderrocar un dictador. Aquí ho sabem bé, Franco va morir al llit i els seus hereus encara manen a molts llocs. Tenim, però, unes llibertats formals que ara anhelen els àrabs i sabem que les nostres expectatives econòmiques són millors amb aquest sistema, però són lluny de satisfer els anhels de tota la població. El marc econòmic s'ha globalitzat i endurit, de manera que les empreses i el sector públic tenen menys autonomia i s'accelera la tendència a erosionar les conquestes socials estenent la por al futur. Què fer?
La pròpia experiència dels egipcis i tunisians d'aquests dies em confirma la importància de les xarxes més enllà de la tafaneria o de la mobilització per objectius tan clars com l'enderrocament de Mubarak. El poder que ha donat la societat de la informació als ciutadans ha canviat les percepcions a tot arreu. Entrevistava fa poc un cap de recursos humans que m'explicava que els joves que s'incorporen a les empreses no volen treballar en un sistema jeràrquic clàssic, volen poder prendre decisions, volen que el poder estigui distribuit en xarxa.
Doncs jo crec que a un nivell particular, civil, això també pot funcionar. Parlo de les xarxes al servei de l'ajuda mútua, d'un esforç continuat per teixir complicitats entre ciutadans que es donin seguretat entre ells i generin noves oportunitats. Per mi, el pal de paller d'aquesta xarxa ha de ser l'alimentació, l'activitat humana imprescindible per la supervivència. Som uns centenars de persones que mengem bona part dels aliments que consumim cada setmana d'un pagès que coneixem, en Joan Castellà. Ara també és al Facebook i podem començar a seguir les evolucions de les carxofes i els enciams que ens menjarem les properes setmanes gràcies a les seves fotografies. Són aliments produits sense químics i per tant ens donen seguretat alimentària, que intercanviem per seguretat econòmica pel productor. El transport és una altra activitat fonamental i els que hem escollit no tenir cotxe i participar en el projecte col.lectiu d'Avancar trobem també aquí la seguretat de tenir una necessitat coberta per un sistema sostenible i que ens acosta a altres ciutadans.
La xarxa avança i ens permet caminar en la recuperació del nostre futur. En continuarem parlant.