Per parlar més a fons del tema, vull comparar la situació actual amb la dels anys 60, quan es va produir el baby boom. De fet, aquella gent tan fecunda tenia unes condicions de vida molt pitjors que les actuals i en canvi es llançaven a tenir fills alegrement. D'allà en vam sortir molts que vam omplir les escoles a vessar, vam gaudir de l'excedent de cupo a l'hora d'anar a la mili i ens vam trobar un mercat laboral massificat. Quan ens toqui la jubilació, ja sabem que les condicions no seran les mateixes que els que ens han precedit. De moment, dos anys més de treball.
El problema, sobre tot, és que no hi haurà suficients cotitzants per pagar les pensions dels que no treballin i visquin encara molts més anys. I tornem al principi, la caiguda de la natalitat agreujarà el problema. És un conflicte entre la decisió individual i el benefici col.lectiu que no sembla tenir solució fàcil. Sí, es poden fer llars d'infants i alguna cosa més, com la idea de regalar anys de cotització a la seguretat social a les dones que tinguin tres o més fills. Però no deixa de causar-me tristesa i malenconia el fet que el futur econòmic del país es decideixi al dormitori. Que poqueta cosa som.VIDEO a 3 a la carta
2 comentaris:
Hola Gil, soc en Lluís, toques un tema força interesant i molt sovint tractat amb poc fonament, fa poc - el dia 1-11- va sortir un article al País força equilibrat, te'l paso: "Lo que está pasando con la población"
Es una falacia que la demografía haga peligrar las pensiones. La amenaza viene de los problemas financieros y económicos, sobre los que podemos actuar. El alarmismo en materia demográfica es de lo más antiguo
JULIO PÉREZ DÍAZ 01/11/2010
Gràcies Lluís, l'article estava molt en la línia del que volem explicar al reportatge. A veure si ens surt!
Publica un comentari a l'entrada