diumenge, 12 de setembre de 2010

L'educació, altre cop

La fotografia és de l'any 1980, a Cornellà, a les acaballes del millor moment d'un moviment obrer que havia fet anar de bòlit el govern franquista. A l'esquerra dels manifestants hi havia l'Institut, insuficient perquè tots els joves fills d'obrers poguessin estudiar.
Estic començant un reportatge a partir d'aquesta fotografia, ja hem identificat un dels nois que duen la pancarta i vull saber què se n'ha fet de la resta. L'anècdota ens servirà per il.lustrar el tema de l'educació com a instrument per l'ascens social. Hi ha un nou estudi de la Fundació Jaume Bofill que en parla i que certifica que en els darrers cinquanta anys, la major part dels catalans ha millorat en la seva situacio social respecte a la dels seus pares. També es constata la resistència de la classe dirigent a permetre l'entrada de persones de classe més baixa.
La democràcia ha portat un accés universal a una educació molt subvencionada, és un dels grans èxits del sistema, a pesar de tots els peròs que s'hi poden posar.
Ara que també treballo el periode de començaments de segle XX, la comparació és fàcil. El 1931 hi havia un 44 per cent d'analfabets a Espanya. L'educació havia estat bandejada fins que la República va emprendre un gegantí programa de construcció d'escoles i va millorar el salari dels mestres, que fins llavors eren el "colmo" de la deixadesa governamental.
Però aquesta feina no va poder reparar en mal acumulat durant les dècades anteriors, l'ascens social era impossible, la societat era obertament classista i el despertar a la consciència obrera va empényer el somni republicà. No va poder ser realitat, l'abisme que separava uns i altres va esdevenir odi social i un mar de sang.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt interessant. Penjaràs el reportatge al blog?
Mª Mercè

Gil Toll ha dit...

I tant, quan estigui fet i hagi passat per antena.