divendres, 11 de juny del 2010
Suècia, el benestar i el mercat
Feia molts anys que desitjava anar a Suècia per veure de primera mà les meravelles de l'estat del benestar més famós del món. Finalment, la crisi ha aportat l'oportunitat de mostrar aquest model als espectadors i el desig s'ha complert. Hem arribat a Suècia amb un estat del benestar ja reformat, reduit, remodelat els anys 90 pels governs liberals i conservadors. Hi han introduit coses com l'escola privada concertada, que aquí és tan comú. Ells venen del sentit contrari, tot era públic, ensenyament i sanitat.
Allà hem parlat amb molta gent, però sens dubte el més interessant ha estat Walter Korpi, professor de l'Institut Suec d'Estudis Socials. De les moltes coses que em va explicar, una es va quedar fora del reportatge és una clau de volta fonamental. Afirma que el governs dels últims trenta anys han passat de prioritzar la plena ocupació a prioritzar la lluita contra la inflació. És del tot cert i això té uns efectes directes sobre l'actuació dels governs, sobre la redimensió de la cosa pública, a la baixa, esclar.
No ho vaig incloure en el reportatge perquè ja és un nivell de debat profun en el que no podem entrar si volem fer un retrat forçosament breu de la realitat socioeconòmica sueca. Hi he tornat a pensar aquest matí quan llegia una article de Josep M. Vallès al País http://www.elpais.com/opinion/ sobre mercat i democràcia. Ve a dir que a la visió liberal de l'economia no li plauen les institucions democràtiques, li fan nosa. Que després de la II Guerra Mundial hi va haver un periode de treva de l'agressivitat empresarial contra la democràcia, gràcies a l'existència d'un contrapoder dissuassori, la URSS. També hi estic molt d'acord, sense cap mena de nostàlgia per aquell monstre que pels europeus occidentals va suposar la possibilitat d'aprofondir en polítiques socials en un marc democràtic. D'aquí l'estatut dels treballadors a Espanya o la vindicació del model suec que feia en l'època de la trancisió Jordi Pujol. Ara no tenim un "papus" que atemoreixi els mercats i maneguen l'economia com volen, i ja veiem els resultats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Totalment amb en Gil Toll, no mes advertir sobre un punt que sovint passa desapercebut, el sistema redistributiu de rendes que es coneix com Estat del Benestar va produint efectes acumulatius al llarg dels anys en que es operatiu i va cobrint necessitats que, a mesura que van quedant satisfetes de forma raonable,poden ser canviades, es a dir canvia l'ordre de prioritats, el que es urgent als anys cinquanta, potser que no sigui ni necessari als noranta. Es sobre aquesta base que cal entendre les reduccions posibles de l'Estat del Benestar, a Suecia es on va neixer la idea de desmercantilitzar segments de poblacio (Sping-Andersen) i quan disminueixen quelcom, encara queda lluny de les posibilitats de Espanya que va començar molt tard amb l'Estat del Benestar i amb moltes mancances, es a dir, no tenim marge de retrocés si no volem caure en situacions de greu injusticia social i, per tant, d'alt risc de conflictivitat social.
el link a l'article del josep maria vallès ja no és correcte. podeu actualitzar-lo? merci
Publica un comentari a l'entrada