La situació

Els esdeveniments dels últims dies han donat molt de joc als humoristes com el Roto. Els articulistes més populars també han disparat amb l'escopeta retallada, mentre que els més analítics s'han dividit entre els que comprenien les mesures del govern i els que criticaven el gir i denunciaven la sortida privilegiada dels bancs, els mercats i els més rics. Jo estic amb aquests, em sembla intolerable el repartiment de la factura i també em sembla indigne que la Unió Europea ens tracti d'aquesta manera quan fa uns anys va flexibilitzar els criteris davant els dèficit d'Alemanya i França humiliant el llavors comissari d'economia, Pedro Solbes.
Ara hi ha qui vol fer pensar que ha estat el dèficit públic el que ens ha portat a aquesta situació. Doncs no, el dèficit públic és la conseqüència de la crisi provocada pel gegantí deute privat contret durant els anys de la bombolla immobiliària. I no només a base de construcció, els promotors que es compraven els Porsche Cayenne, els Audi, els Hummer ho feien amb diners que els bancs d'aquí obtenien amb facilitat dels bancs alemanys. La facilitat del crèdit es va materialitzar en pisos innecessaris, cotxes de luxe i altres béns tecnològics importats també d'Alemanya...ens han fet servir per enriquir-se amb la frivolitat dels mediterranis.
Ara toca mirar al futur i per conèixer un model d'èxit, aquesta setmana vaig a Suècia. És el país més competitiu de la Unió Europea segons el World Economic Forum. I ho és per la formació dels seus habitants, per la rapidesa en incorporar innovacions a la seva vida i a les seves activitats i pel recolzament que reben les families de l'estat del benestar. Ho veurem.