La llista B

Sóc un bon lector de llibres, però no recordo cap cas en què un totxo de 400 pàgines m'hagi durat només una setmana. L'Albert Montagut fa en aquest text un repàs a tota la seva carrera professional, des dels inicis a Catalunya/Exprés fins la delegació a Washington d'El País i la direcció d'El Mundo de Catalunya i ADN, passant pels diferents periodes a El Periódico. Tota una trajectòria que em posa les dents llargues d'enveja per les oportunitats de portar a terme amb grans mitjans la pròpia visió del periodisme. I el cas és que moltes de les coses que diu Montagut les pensava abans de llegir-lo, vull diur que coincideixo amb ell. Moltes altres, òbviament, no se m'havien acudit mai, la seva categoria professional està molt per damunt de la meva.
Una de les coses que més m'ha agradat és la classificació dels temes que feien ell i en Carlos Mendo a la delegació de Washington. Els dividien en les llistes A i B. En la primera hi posaven els temes d'agenda del dia i en la segona anotaven els temes propis, els reportatges que es podien fer anant a buscar personatges i situacions fora dels canals convencionals de la informació. Ells es dedicaven la primera part de la jornada laboral a la llista A i la resta a la B i oferien una informació d'EUA complerta i alhora enriquida per punts de vista no habituals. Sense conèixer abans la terminologia, jo sempre he estat un fan de la llista B i els darrers anys he tingut la sort de treballar en un espai en el que he pogut explorar-la a consciència.
Diu l'Albert Montagut que en l'actual context de multiplicació de canals informatius que martellegen la llista A, el futur del periodisme està en el reporterisme i en les informacions analítiques, en definitiva en informació amb més valor afegit. És com qui parla del futur de l'economia espanyola en clau d'una economia menys basada en el totxo i el turisme i més avesada a la recerca i la innovació. Jo posaria el meu nom immediatament per un futur així, tant de bo.