Nous moviments de persones

Moisés Naïm cita avui a El País una enquesta de Gallup que afirma que hi ha 700 milions de persones arreu del món que consideren l'emigració com una alternativa a la seva situació econòmica personal, sense que vulgui dir que l'hagin de complir necessàriament.
Ell parla de la inseguretat ciutadana com un factor que pot fer acabar de decidir les persones a sortir del propi país per emprendre l'aventura de l'emigració. Segur que és cert en els dos casos que esmente, Mèxic i Veneçuela.
Però jo segueixo pensant que més determinant encara és l'estat d'opinió que es genera en un determinat territori en un moment concret. És a dir, que una cosa són les condicions objectives de vida i una altra l'opinió que té la població sobre les possibilitats d'obrir-se pas. El cas més clar que jo conec és el de dos països miserables, Mali i Burkina Faso. Tots dos es troben a la cua de totes les llistes possibles de renda o desenvolupament humà. Però Mali exporta mà d'obra a Europa a carretades mentre que de Burkina Faso a penes s'en veuen nacionals.
Doncs bé, divendres passat em vaig endur una gran sorpresa en sentir parlar de la possibilitat d'emigrar a l'estranger a una jove de les Terres de l'Ebre. Formava part d'un grup d'alumnes de Ciències Empresarials de la URV als quals vam preguntar com veuen el seu futur per un reportatge de televisió. A les Terres de l'Ebre s'ha generat una imatge negativa de les perspectives socioeconòmiques i aquesta és la pitjor cara.
Precisament l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, és un dels quatre alcaldes que avui a La Vanguardia constaten que la població inmigrada que tenen al seus municipis no marxa a causa de la crisi. Esclar que aquest és el titular que fa el diari, mentre ells passen revista als problemes que els planteja la presència afermada de la nova població. M'ha cridat l'atenció que no es planteja el problema polític que suposa que un 23 o un 40 per cent de la població d'una ciutat no pugui votar a les eleccions municipals. Són aquestes actituds les que es troben en el fons dels problemes: si la renda mundial no s'equilibra a favor dels països pobres, seran els pobres d'aquests països els que la reequilibraran movent-se de lloc.