Fergusson i Pinochet

Fa uns dies vaig recomanar la sèrie de Niall Fergusson i el seu llibre sobre la història de les finances, "El ascenso del dinero". Ho mantinc, però he de fer una nota a peu de pàgina important. Una de les pàgines que repassa és la de la creació de l'estat del benestar després de la II Guerra Mundial i com aquest va viure, els anys 80, una fase contrària, de desmuntatge. Fergusson situa el punt d'arrencada d'aquesta revisió econòmica no a la Gran Bretanya de Margaret Thatcher ni als EUA de Ronald Reagan, sino al Xile d'Augusto Pinochet. Té raó, va ser així per la influència dels economistes de l'escola de Chicago influits pel monetarisme de Milton Friedman. Allà es van atrevir a fer reformes que no haurien estat possibles en democràcia pel patiment social que van comportar i perquè es donaven al mateix temps que una sagnant repressió que va arribar, ara ho hem vist, fins el mateix Eduardo Frei. Fergusson destaca, encertadament, la creació d'un sistema de pensions privat com un gran estímul a l'economia xilena. No hi ha dubte que va ser així i que es va produir un gran creixement econòmic (després d'uns primers anys de depressió per la retallada de despesa pública). El meu desacord amb Fergusson prové de la justificació que fa del dictador en base als seus èxits econòmics. No deixa de sorprendre'm la comprensió que troba Pinochet a la Gran Bretanya, bressol d'una gran democràcia, a no ser que tinguin una consideració racista de pobles com el xilè...
En tot cas, l'economia radicalment de mercat és capaç de generar grans creixements econòmics, hi estic d'acord. Des del meu punt de vista, però, el creixement econòmic no és l'objectiu principal a assolir en un país determinat, sino que del que es tracta és de millorar la situació econòmica de la majoria de la població i això només s'assoleix si hi ha una intervenció decidida per part de l'estat.
Fergusson és un gran comunicador i aporta un munt d'informació molt interessant pel lector i l'espectador, per això reprodueixo aquí la resta dels seus videos i recomano la lectura del seu llibre. Ara bé, adverteixo que cal estar preparat per ignorar les seves provocacions neoliberals, el seu anglocentrisme i la consegüent falta de consideració per altres punts de vista.