dilluns, 11 de maig de 2009

Centralistes i victimistes



Un cop més he tornat a Lleida per tocar un tema que té reprecussions en el reequilibri del territori de Catalunya, el canal Segarra Garrigues. Els pagesos tenien moltes ganes de parlar, de fer saber els seus plans i les seves inquietuds. De fons, el paisatge habitual, la queixa justa contra el centralisme de Barcelona, la indignació per la indiferència i la rapinya de recursos de l'àrea metropolitana respecte la resta del país. Un discurs, però, que sona a derrota, a victimisme que no porta enlloc.
Al despatx del director general de desenvolupament rural m'ensenyen un mapa interessant, el de les comarques on es reben fons del programa europeu Leader. Coincideix amb tota la Catalunya interior, es a dir, només n'és exclòs el litoral, que és on es concentra la població i el desenvolupament. El programa Leader sosté projectes de tota mena per enfortir i fer créixer el teixit productiu incorporant criteris socials i de respecte al medi ambient.
A la feina, de sobte, em topo amb la tossuda realitat, amb la relació de forces que fa que coses siguin com són. Em reclamen que situi en el mapa la zona regable del Segarra Garrigues amb l'argument que els habitants de la metròpoli no ho saben ubicar i s'afirma el desconeixement general d'un tema que fa anys que s'arrossega pels mitjans. M'indigna la ignorància voluntària, l'arrogància dels que se saben poderosos i es permeten el luxe de no voler saber. Ho deixo, que em poso victimista.