dimecres, 11 de març de 2009

Transicions a una economia més local

La crisi econòmica que vivim pot ser l'oportunitat per fer canvis en el model que fins ara hem viscut. Hi ha veus que apunten cap a una economia més local, partint de la reflexió sobre el canvi climàtic i la necessitat de reduir els moviments a llargues distàncies de mercaderies que es poden trobar a la vora.
L'exemple perfecte és el dels productes agrícoles. Ja fa uns quants anys que creix el nombre de persones que s'inclina a consumir verdures i fruites produides localment enlloc de les importades d'altres indrets del globus. L'estalvi en emission de CO2 pel seu transport és important i l'èxit encara és més gran si introduim el factor de la seguretat alimentària. La no utilització de productes químics i fertilitzants ens garanteix la netedat i la millor prova en serà que després haguem de treure els cucs de les fulles de l'enciam.
Però es pot estendre aquest exemple a altres activitats econòmiques? Crec que la resposta depèn del que valorem dels béns i serveis. Si en el cas dels productes agrícoles valorem la proximitat i la seguretat alimentària, què podem valorar en el cas del vestit i el calçat? doncs la resposta seria la proximitat, la garantia d'una bona qualitat i la certesa que les condicions de la producció han complert uns mínims. M'ha quedat gravada la cara de sorpresa de la meva filla quan va veure una informació sobre un taller il.legal a Sabadell en què treballaven uns xinesos en penoses condicions i feien roba amb etiqueta de "Lefties", la botiga del grup Inditex en la que ella compra sovint.
Esclar que no hi ha gaire exemples de fàbriques de roba locals que donin aquestes garanties. A Olot n'hi ha una que fa els jerseis Marcelinus, com els que portava el Marcelino Camacho, i els fan dones de la comarca a despit de la competència internacional. Però ara per ara són anècdotes.
Un economista clàssic diria que una preferència local sobre els productors internacionals conduiria a una pèrdua de l'eficiència, ja que es reduiria la competència i la creativitat que porta associada. Ja s'ha vist que alguns aspectes d'aquesta creativitat són bastant indesitjables, però el que vull dir és que no em sembla gens incompatible la producció local de béns i serveis amb la informació global sobre les possibilitats de millorar-los. O sigui, que el dilema que vivia l'economia dels segles passats sobre obertura i tancament de mercats en relació a l'eficiència i la innovació ara queda superada per la societat de la informació en què vivim.
I aquest és el punt on volia arribar. La informació també ha patit els efectes de la mercantilització i la globalització. Potser també és temps de recuperar la relació amb l'informador, amb el professional que apropi i seleccioni bocins substancials de la realitat mundial per fer-ne l'aplicació local. Vet aquí un exemple, el video promocional de Lewes, un poble d'Anglaterra que es declara poble en trancisió cap a un model econòmic més sostenible.