La relativa felicitat econòmica

Quan vaig fer un reportatge sobre la loteria vaig conèixer els punts de vista d'economistes que estudien el tema de la felicitat. Una de les idees que m'han quedat més clares és que les persones se senten felices econòmicament sempre en relació al seu voltant. Ens comparem amb els germans, els cunyats, els companys de feina, els veïns i establim el nostre nivell de satisfacció amb els propis ingressos de forma comparativa. La paradoxa del guanyador d'un gran premi de loteria és que, passat un temps, el seu grup de referència canvia, els seus antics companys de feina ja no ho són, els seus veïns tampoc i amb la familia probablement té problemes per quedar bé amb tothom. La sensació de felicitat experimentada en el primer moment per comparació amb l'entorn més pròxim s'esvaeix quan forma un nou entorn en un barri més benestant i amb nous personatges que comparteixen la seva activitat econòmica. Torna a ser un més enlloc del personatge singular que havia esdevingut.
Ara treballo el tema de la relació entre crisi econòmica i delinqüència i em trobo de nou amb la relativitat. Els sociòlegs que han estudiat el tema afirmen que no hi ha una relació mecànica entre quedar-se a l'atur i passar al món del delicte. Diuen que és la descomposició social, la caiguda de valors, l'individualisme que comporta una crisi el que pot empènyer alguns joves a prendre's la redistribució econòmica per la via directa. Però això seria molt més fàcil en una societat més desigual, on les comparacions de les quals abans parlàvem resultin més flagrants. No és per casualitat que al Brasil, a Veneçuela o als Estats Units tinguin el nivell de delinqüència que tenen sent com són paradigmes de la desigualtat econòmica.