dissabte, 14 de febrer del 2009

Bancs i opinió pública



Forges es pot permetre fer un acudit com aquest i treure'ns una ganyota cínica, és el privilegi de l'humorista gràfic. El periodista econòmic té altres responsabilitats en tractar un tema com el dels bancs i la crisi actual i aquests dies n'estic fent un tast.
L'opinió pública cada cop està més calenta amb les entitats financeres, se les culpa de no donar crèdits, de perseguir els que es retarden en els pagaments. És veritat que ho fan, però no es podia esperar una altra cosa, són les normes del joc que s'han anat fent.
Durant els últims anys, l'economia espanyola ha tingut un fort dèficit en la balança de pagaments que només s'ha solucionat amb la importació de capitals de la zona euro, especialment d'Alemanya. El diner alemany sortia molt barat tenint en compte que aquí hi havia una inflació que compensava els tipus d'interés fixats principalment pels interessos de l'economia alemanya, que es trobava en estat de languidesa.
Som a la perifèria de la zona euro, a penes suposem un 12% del PIB d'aquests països, mentre Alemanya és el 33%. Així les coses, el diner barat de la zona euro ha escalfat l'economia espanyola i ara, amb la crisi, el crèdit internacional s'ha assecat. Per tant, els primers responsables del pagament dels deutes ja contrets, els bancs, estan desesperats per salvar-se ells mateixos.
La qüestió és que tot el sistema financer està privatitzat i cap entitat actuarà per uns interessos que vagin més enllà dels propis. I això és el que ara pot tornar a canviar. Ja es parla d'intervenir en el capital dels bancs i més endavant tornarà el debat sobre la conveniència d'una banca pública. No val esquinçar-se les vestidures perquè els bancs no actuen amb criteris morals. En tot cas, cal decidir quins canvis es fan en el sistema financer per garantir que l'interés general té qui el vetlli.