Immigració i crisi econòmica

Al carrer Holanda de l'Hospitalet, mentre esperàvem a l'aire lliure per fer una entrevista a una familia immigrant, una veïna ens va abordar. "Si vienen a ver a los inmigrantes les diré que por mi ya se pueden ir todos, no quiero ninguno cerca de mi". I això que el seu carrer és ple de families de fora.
A Sant Ildefons, la quiosquera em diu quan li pregunto sobre el mercat negre laboral que ella no sap res dels immigrants, que no en vol saber res, que aquesta gent li causa rebuig.
A una ferreteria de Cornellà, quan pregunto pel mateix tema em diuen que allà no en saben res d'aquesta gent, "lo que tienen que hacer es marcharse, aquí se ha acabado el pastel".
Comento aquestes reaccions amb la Dolors Llobet, alt càrrec de CCOO, i em diu que això és conseqüència del model d'ocupació de baixa qualitat, que posa a competir els immigrants amb la gent modesta del país.
Després recordo el cas dels dentistes, del col.legi de dentistes de Madrid, que va llançar una campanya ferotge contra els dentistes llatinoamericans establerts a Espanya posant en dubte la seva professionalitat i reclamant acció a l'administració.
No és el nivell educatiu ni sòcio econòmic el que fa que hi hagi xenofòbia, és la naturalesa humana més primitiva la que no vol acceptar la diferència i conviure amb un "altre" i compartir de forma igualitària.
La població immigrada és el 13,8 per cent de la població resident a Catalunya. A les llistes de l'atur, la població immigrada és el 20 per cent. Esclar que han ocupat els llocs de treball menys qualificats i els que primer es retallen en una empresa, però també és clar que hi ha un peatge. Si no és més gran és perquè també és una mà d'obra més disposada a canviar de lloc de residència si fa falta per trobar feina o a canviar de sector i especialitat si cal.