diumenge, 30 de novembre del 2008

El Consell Assessor no té qui l'escolti

Dimecres passat al plenari del comitè d'empresa de TVC hi va haver una amargant discussió sobre el repartiment de cadires al nou consell assessor de la CCMA. No és que el comitè d'empresa pugui decidir res, només es tractava de fer una posició comuna davant el que diu la llei, que hi haurà una representació dels treballadors, sense dir quina exactament. Hi va haver baralles de les diferents seccions sindicals perquè n'hi ha algunes, CCOO i CGT, que volen quedar-se la representació i fer-la servir en el seu objectiu de formar un comitè interempreses.
Aquestes lluites m'avorreixen sobiranament i em produeixen una rialla interna quan recordo els meus anys al consell assessor de l'antiga CCRTV. Hi érem presents tres companys de TV3, tres de Catalunya Ràdio, tres en nom del govern i tres més de l'Institut d'Estudis Catalans. Durant el temps que jo hi vaig ser, la meitat dels membres no venia mai a les reunions i els més actius érem en Miquel de Moragas i en Pere Lluís Font, que venien en nom de l'IEC, el traspassat Josep Castells, en Reinald Roca i jo mateix, tots tres de TVC.
Aquest grup, amb les aportacions d'altres membres, vam fer alguns informes dignes de crèdit.
Sobre les noves tecnologies, a finals dels 90, vam suggerir la creació de diversos portals a internet amb força continguts que complementessin l'oferta de les emissores de la CCRTV. Quan preparàvem aquell treball, el cap tecnològic de la Corporació, Pere Vila, opinava que no calia anar més enllà duna web que informés sobre la programació. Temps després vindria en Miquel Puig a dirigir la CCRTV i va impulsar un pla d'adopció de les noves tecnologies que passaria per fer d'internet un eix prioritari, un nou camp de difusió dels nostres continguts.
Un altre informe que recordo amb certa ràbia és el que vam fer sobre la programació de cinema a TVC i en el que instàvem a fer una mica més de contrapès a l'enorme incidència del cinema nord americà a les nostres pantalles. Ens van tractar d'ingenus a causa dels compromisos comercials amb les majors dels EUA, sortir del paquet contractat amb la Columbia significava pagar molt més cares les pel.lícules. En Vicenç Villatoro, aleshores director general, es va permetre menystenir el cinema francès, "esteu equivocats, Amélie és un cas aïllat" deia referint-se a la pel.lícula de la noia d'ulls enormes. Tant li feia que en Sergi López triomfés al país veí, fins molts anys després no vam emetre una pel.lícula seva. Quan hi va haver el canvi de govern i en Joan Majó va ser director general es va produir un canvi en la programació de cinema. De sobte, els diumenges després de dinar apareixia sistemàticament una pel.lícula francesa a TV3. Pels socialistes, França és la referència principal, d'allà en treuen les idees pels seus programes i les idees que un temps després sentirem aquí. Crec que per CiU, el cinema nord americà conté valors més propers a la seva ideologia.
Òbviament, els papers del consell assessor no van tenir res a veure amb les decisions de Puig o Majó. El poder real s'exerceix sense parar atenció a cap consell per molt que hagi reflexionat, per molt que hagi deixat de banda fílies i fòbies partidistes. Tant de bo això canvïi en el futur, però la recent repartidització de les estructures de poder a la CCMA no apunten en aquesta direcció. Hi haurà un nou consell assessor, que tingui sort i trobi qui l'escolti.