dilluns, 9 d’abril de 2007

Extremadura, tierra con pan


Extremadura ha trobat en la reivindicació de la ruralitat la seva via de modernització, és clar que no són incompatibles! Primer el paisatge i l'activitat agrícola i ramadera, les inacabables deveses on pasturen ovelles, vaques i porcs ibèrics. Després la transformació dels productes agroramaders, dels que en surten el pimentón, els formatges, els pernils i també els vins i fins i tot el cava d'Almendralejo.
En començar la transició democràtica, la renda per càpita d'Extremadura era del 50% de la mitjana espanyola. Avui ha arribat al 75% i la major part d'aquest creixement s'ha d'atribuir a la indústria agroalimentària, segons les dades de l'INE.
És una escalada fantàstica, que ha estat catalitzada, també, per l'autovia que uneix la regió amb Madrid. A penes 200 quilòmetres separen la capital d'España de la frontera regional extremenya. Els productes extremenys poden sortir en millors condicions de l'àrea de producció, però, sobre tot, els consumidors madrilenys es poden desplaçar amb molta facilitat per gaudir del pernil in situ, pal.ladejant també un paisatge igualment deliciós.La flor de la Jara és a tot arreu i cedeix el seu nom a molts poblets de les valls més fèrtils: Jaraiz, Jarandilla, Jaraicejo...
Hi ha altres autovies que connecten ciutats com Navalmoral de la Mata i Plasencia i s'en continua la construcció d'una altra d'aquesta ciutat cap el Nord. Aquestes infrastructures s'han fet amb finançament dels fons de cohesió europeus en un 40%. La resta l'han posat l'Estat i la pròpia Junta de Extremadura.
Per fer un balanç rigorós del desenvolupament econòmic dels últims anys i les aportacions dels impostos dels catalans caldria fer comptes. Però la meva impressió és que la regió ha fet un pas endavant claríssim que deixa justament enterrada en la fossa de la història la realitat de la pel.lícula de Buñuel, que ell va titular "Tierra sin pan" el 1932.

1 comentari:

Mariona ha dit...

Sempre he recoltzat el repartiment just dels recursos i de la riquesa, i estic molt contenta de que Extremadura hagi deixat enrera aquella imatge que va retratar en Buñuel l'any 32 del segle passat. no tinc ni ideea d'economia, pero recoltzo la iniciativa de que el mon "desenvolupat" participi activament amb part de la seva riquesa amb "el tercer món" Això no ens fará mes pobres sino més justos. no crec que hagi de ser caritat sino justicia; pero això ho hem d'entendre, no poden anar amb arguments falcejats i d'enfrontament entre pobles dien coses com que els Extremenys son uns ganduls, o que els Catalans som uns interessats que tot ho volem per a nosaltres. Crec que s'hauria de fer una politica absolutament transparent sincera i respectuosa amb les persones i les cultures. hem de creure en la maduresa de la gent, no som invecils i sabem entendre les coses cuan les conexem. Tan perillós seria viure en un món millor?