L'home de la grua

Va ser un dels primers dies de l'any. A les vuit del matí prenia el cafè amb llet a la cuina de casa quan vaig intuir un moviment a l'exterior. Davant nostre hi ha un solar amb unes obres i enmig d'elles una grua d'almenys sis pisos d'alçada. Al capdamunt hi vaig veure un home, que caminava en direcció a un dels extrems, el que suporta el contrapès de formigó. Duia alguna cosa a la mà que semblava una corda i per uns moments vaig témer una fatalitat. Però no, l'home va arriba a l'extrem i va seure. Jo l'obserbava mentre prenia el cafè i veia les primeres llums del dia que s'endevinaven darrera els edificis. Aquell home devia tenir una visió molt millor de la sortida del sol, vaig pensar. Llavors vaig adonar-me que movia rítmicament el cap endavant i endarrera. Esclar! estava resant a la sortida del sol, en direcció a l'est, cap a la Meca. Després vaig saber que era l'últim dia de la peregrinació anual a la ciutat santa dels musulmans. Potser per això, no l'hem tornat a veure dalt de la grua cap dia.