La pel-lícula de l'Al Gore m'ha fet retrobar el costat "bo" de la societat nord americana. Un sector que veu la realitat a través de les evidències, les proves més o menys científiques. Al Gore es remunta al professor que va marcar la seva joventut amb la recollida de dades d'emissions a l'atmosfera i d'aquí en desenvolupa la seva crítica a les emissions de CO2 per les conseqüències sobre el canvi climàtic. Ben diferent dels que, al mateix país, defensen la teoria creacionista de l'origen de la vida basant-se en...la Bíblia!
Salvant les distàncies, el periodisme nord americà també conté molts elements del positivisme que Al Gore i altres manlleven de predecessors com August Comte, un francès! El periodisme nord americà, i l'anglosaxó en general, primen la informació, les dades ordanades de forma que composin una visió de la realitat. A Catalunya, en canvi, primem la visió prèvia i després hi afegim les dades, algunes dades per ser més exacte. El resultat és que un article d'un bon diari anglès té un títol que juga amb les paraules i un text farcit d'informacions contrastades. Aquí els titulars són concloents i la informació és plena de palla.
No tinc cap problema amb el coneixement que beu en la ideologia, on en la moral. Però em sembla que cal completar-lo amb el que podem construir des de les proves que ens pot suministrar l'estudi de la realitat. Així podrem partir de l'aspiració a una societat més justa, més igualitària, i mesurar la distància que ens separa de l'objectiu, encara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada